Avui estic content per una banda i preocupat per altra perquè és dia 25 (SANT PAGANINI) i m'he deixat el mobil a casa i no se si l'entitat on m'ingressen els diners m'ha enviat un correu com cada mes, informant-me que els diners estan ingressats al meu compte (per cert aquests diners no és que me'ls regalin sinó que me'ls tornen cada mes després d'haver cotitzat durant 40 anys).
Com les coses estan com estan igual fan amb els pensionistes com amb els farmacèutics que elshi estan pagant els medicaments dispensats a 90 dias vista.
Per això avui estan las farmàcies tancades per protestar contra el govern català.
Aquest país després d'una guerra civil amb moltes pèrdues personals com materials per les dos parts (la guerra la van provocar les dretes del país comandades pel general Francisco Franco Bahamonte revelant-se contra el govern constitucional.
Després d'una postguerra patim molt per aconseguir una mica de benestar familiar
els que havien perdut.
Arriba el temps de la bonança: hi ha treball per quasi tots: ens venen la moto de que si seguint així, treballem molt i fent més hores que un rellotge, podem arribar a l'estat del benestar (clar, el govern te les arques plenes després de recollir tot lo seu i lo que no ho era).
Ens van ensenyant el camí de l'estat del benestar: "--teniu que comprar un pis/ un coctxe/una segona residència als afores de la cuitat/etc etc etc i tot això si pot ser que sigui millor que veí i aprenent ràpitd i quasi tots ens hipotequem per uns 20 anys que és lo que volien (ja tenien a la classe treballadora amb la soga al-coll i d'aquesta manera van fer lo que van voler).
Va passa el temps i el poble es comença a refer d'aquell engany i a començar a reivindicar molts dels seus drets (i el que no ho era es va tornar d'esquerres ) i la distancia entre rics i pobres: ---governats i treballadors es va fe mes petita.
No podia ser: a les hores els gobernants de torn ens van posar un altre caramel a dins, que com ja érem europeus teníem que estar a l'alzada (el primer engany el euro) després tornem-hi a construïr moltes vivendes, molt treball, immigració, sous reventats; havia que-demostrar que eren capaços de qualsevol cosa).
Un gran país (tu-ru-ru) un altra vegada hipotecats però ara no a 20 anys sinó que a 40 o 50 anys: la soga podria arribar fins ells fills.
Però com sempre van estirar mes la màniga que el braç i tot s'ha anat en orris s'han perdut tots els diners ¿qui els te?. La burbuja immobiliaria, les retallades, en fi els perjudicats com sempre: la classe obrera (i no amb escarmentat).
Per últim ara fa un temps que el govern esta representant una altre funció de ciència --ficció que es diu (rescate si---rescate no).
Que estaran preparant aquestes ments per donar-nos per el cul una altre vegada?
No sé com s'acabarà perquè jo segur que no estaré però vull dir aquesta joventut que es queda que això només s' arregla amb tabla rasa que vol dir una revolució i treure tot lo que està podrit.
No tingueu por: és el vostre porvenir si no ho feu, així estareu tota la vida esclavitzats sota dels que manin.
Aquí acabo perquè se'm fa molt llarg i estaria escribint més però com més escric més se m'encén la sang.
Salut!
(NOMES ENS QUEDA QUE PASSAR EL PONT I TROBAREM LA LLIBERTAT!)
